Jaciment arqueològic situat entre Cala Pada i Punta Arabí al qual s’accedeix per la carretera des Canar. Es tracta d’un conjunt format per una conducció d’aigua i restes d’estructures arquitectòniques corresponents a una instal·lació industrial i a un assentament marítim-rural. L’aqüeducte és una construcció longitudinal en direcció NW-SE, de devers 425 m de llarg i elevació variable. L’obra està realitzada amb pedres poc retocades, de mesures variables, i morter del tipus opus caementicium, de calç i arena de gra gruixut, actualment molt consolidat i calcificat a causa del pas de l’aigua. A la part superior del mur es conserva, en alguns trams, la canalització per portar l’aigua, d’amplària i profunditat irregular. Té una amplada mitjana de 0’20 m i 0’30 m de profunditat.

Sector A. L’any 1985 es realitzaren dues intervencions al sector proper a la mar, on eren visibles restes de construccions antigues. Llavors es posaren al descobert una bassa completa (àmbit I) i part de dos àmbits més (II i III). El primer forma un rectangle de 2’90 x 2 m delimitat amb murs de pedra i morter de calç. Un tret característic és l’ús de ressalts arrodonits de quart de cercle que eliminen els angles inferiors de l’estança. Tècnicament, aquestes característiques tenen a veure amb la seua funcionalitat, ja que es tracta, sens dubte, de basses destinades a activitats industrials relacionades amb la mar, tal vegada una mena de piscifactoria amb espais preparats per mantenir el peix viu. Aquesta activitat degué realitzar-se al mateix espai o a un lloc a prop, encara que, per ara, no s’ha trobat cap resta de recipient característic d’aquest tipus d’indústria.

Sector B. Fou excavat els anys 1986 i 1987. Situat al nord de l’anterior, s’han descobert almenys vuit dependències, que per les seues característiques arquitectòniques degueren correspondre al lloc de residència. En el decurs de l’excavació i després d’una anàlisi preliminar de les restes mobles, es poden marcar diverses fases cronològiques del jaciment: 1) Època tardopúnica, documentada per fragments ceràmics trobats a la superfície i dins els rebliments de les estructures industrials. 2) Època altimperial romana.Totes les restes arquitectòniques del sector A corresponen a aquesta fase, segons es dedueix de les tècniques i dels materials utilitzats en la seua construcció. Sembla que la instal·lació industrial fou abandonada a final del s I o inici del II dC. La data inicial del sector A pot situar-se entorn al canvi d’era o devers el primer quart del s I dC, al mateix temps que es construeix l’aqüeducte. 3) Èpoques baiximperial i bizantina. L’abandonament final del lloc correspon a l’època bizantina i per això és la més ben documentada; apareix representada per un 95% dels materials ceràmics trobats a l’excavació.


(Font i més informació Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera)

Utilizamos cookies propias y de terceros para prestar nuestros servicios y analizar la actividad de la web con la finalidad de mejorar su contenido. Si continúa navegando sin modificar la configuración de su navegador, consideramos que acepta su uso. Más información en nuestra Política de cookies. Política de cookies