Gastronomia

Inici

Ajuntament

Transparència

Àrees/Departaments

Municipi

Parroquies

Turisme

Gastronomia

 

La insularitat de l’illa d’Eivissa i l’escassesa de comunicacions incidiren directament sobre la seua gastronomia. Els ingredients bàsics de tots els menjars eren els que la pròpia illa era capaç de produir, amb escassa participació d’ingredients externs.

El fet que la majoria d’aquests cultius estiguessin destinats a l’autoconsum assegurava la màxima qualitat en els productes, sempre frescos, amb els que s’elaborava aquesta cuina, la qual cosa repercuteix directament en el resultat final dels plats. Es tracta d’una cuina de gust intens, en la qual predominen com a base els aliments frescos: carn, peix, llegums, hortalisses i fruites del temps i, com a subproductes, els tradicionals: llet, formatge, ous, embotits (sobrassada i botifarra), olives, figues, ametlles, etc. I l’oli d’oliva és també imprescindible.

En tota bona taula es consideren imprescindibles unes olives, un bon pa pagès i vi pagès, de gran cos i fortalesa, gust fort i alta graduació. Els plats tradicionals ajunten amb gran equilibri carn o peix amb verdures i hortalisses. De gran interès gastronòmic són els arrossos de peix, secs (paella) o amb brou (arròs a la marinera). Peix: borrida de ratjada, peix amb salsa verda, raons frits, peix al forn, frit de polp, calamars..., així com també el bullit de peix, que com amb un bon allioli per damunt passa per ser una de les estrelles d’aquesta cuina. Els guisats de carn també són deliciosos, com el bullit d’ossos, l’arròs de matances i carn al forn.
A les matances s’elaboren plats que només es preparen una vegada l’any, és a dir, quan es disposa de l’ingredient necessari: el porc. L’arròs de matances, el bullit d’ossos i la frita de matances no poden faltar en cap celebració d’aquest tipus. A més, en les matances s’elaboren els embotits que acompanyaven els eivissencs durant tot l’any a la seua taula: sobrassada, botifarra, camaiot, xulla, etc.
Quant a la rebosteria, les postres més apreciades són el flaó, pastís de formatge amb herba-sana que es prepara per Setmana Santa; el bunyols fets amb farina, ous, sucre i un poc de suc de taronja (hi ha també qui hi posa patata triturada) que es fregeixen, i les orelletes, pasta típica ensucrada. També és molt popular la greixonera, que és una mescla de pa amb llet, ous i sucre caramel·litzat que es cou al forn com un pastís.
I no podien falten els fruits típics de l’illa com les figues seques assecades al sol. 
Per poder degustar tota la gastronomia que s’ofereix al municipi, existeix una variada oferta d’excel·lents restaurants situats en entorns privilegiats: a cases pageses al camp, a la vora del mar, en diferents parròquies del municipi. Als comerços del municipi i a les zones turístiques també es poden adquirir productes típics elaborats (formatge, sobrassada i botifarra, formatges de cabra i ovella, figues seques) i tota la varietat de postres (bunyols, orelletes, ensaïmades, flaó...).
BON PROFIT


RECEPTES
En aquest apartat s’aniran incloent receptes típiques de la cuina del municipi de Santa Eulària des Riu. Si desitjau que la vostra recepta es publiqui en aquesta secció, per favor emplenau el formulari adjunt i estudiarem la seua inclusió. Les receptes han de ser plats típics del municipi.

UNA RECEPTA DE SALSA DE NADAL
INGREDIENTS:
1,5 kg. d´ametlla pelada i mòlta
8 ous
12 litres de brou de pollastre i gallina
1,8 kg. de sucre
Canyela
Safrà
Sal i pebre blanc

Mesclam l’ametlla amb els ous fins que quedi com puré. Hi anam afegint, a poc a poc, 1/3 de brou tebi, que haurem preparat amb un gall ben gros, una gallina vella i un poc de xulla (n’hi ha que hi posen també anyell i porc, amb algun tros de sobrassada i botifarra) diluint la mescla fins que quedi ben fina i líquida. Després la passarem per un colador afegint la resta del brou i ho posam a coure, sempre remenant amb una cullera de fusta perquè no s’aferri l’ametlla a l’olla i es cremi. S’ha de remenar sempre en un mateix sentit. Quan comenci a bullir, hem de tenir la precaució que no vessi l’olla, perquè puja molt; per evitar-ho s’ha d’abaixar el foc o bé afegir un poc d’aigua o de brou per rompre el bull. A la mitja hora de coure hi afegirem el sucre i la sal. De seguida s’ha d’afegir la canyella mòlta, el pebre, un poc de clavell i un poc de safrà, al gust. És important que el safrà estigui ben torrat i picat. la seguim bullint una mitja hora més i ja està llesta per menjar amb un bon tros de bescuit. Per conservar-la fa farem bullir cada tres o quatre dies, separant la quantitat necessària per anar menjant a diari. Com que en bullir va espessint la podem aclarir amb un poc d’aigua.

Salsa vegetariana. En lloc de posar-hi brou de carn es pot utilitzar un brou preparat amb pa i oli d’oliva, ben colat. BON PROFIT.

Utilizamos cookies propias y de terceros para prestar nuestros servicios y analizar la actividad de la web con la finalidad de mejorar su contenido. Si continúa navegando sin modificar la configuración de su navegador, consideramos que acepta su uso. Más información en nuestra Política de cookies. Política de cookies