Ball Pàges

Inici

Ajuntament

Transparència

Àrees/Departaments

Municipi

Parroquies

Turisme

Ball Pàges

auditorium

ELS BALLS 
En les nostres danses els papers de l’home i de la dona estan clarament diferenciats. La dona, submisa, manté els braços al costat del cos i fixa la mirada en el terra, mai en l’home. Camina amb passes molt curtes i ràpides, descrivint cercles sobre un mateix centre. L’home no té uns passos determinats prèviament i amb grans salts intenta mostrar la seua força, l’homenia amb què guanyar el favor de la dona. A vegades s’ha comparat la imatge de la dona eivissenca amb les terracotes fenícies. Representant figures femenines, la silueta triangular (símbol de Tànit), l’actitud hieràtica i distant recorden la deessa que maneja l’home a voluntat. Ell s’ha d’esforçar per seguir-la i no donar-li mai l’esquena. L’home es pot comparar amb el gall en zel. Es troba recollit en documents antics un “ball del gall” en el qual l’home perseguia la dona mentre ella seguia amb els seus cercles sense prestar-li atenció. Les peces més vistoses del ballador –la barretina, els serrells de la faixa, el mocador al coll- volen a l’aire com la cresta, la coa i el coll d’un gall. Els balls i tota la cultura popular pertanyen a una societat rural, pagesa i això pesarà molt en alguns moments. Les celebracions que donaven motiu a la festa eren bàsicament dos. La gent que viu en i del camp no té gaires ocasions per a les festes. Es balla a les bodes i als pous i fonts dispersos pel camp, quan el nivell de l’aigua de les fonts era el més baix de l’any. Diu la tradició que s’escollia una gran pedra dels voltants de la font i s’hi disparava amb un trabuc. Si la pedra es rompia, tornava el l’aigua a la font.
Buscant l’origen d’aquests balls, haurem de mirar molt enrere en el temps. Els balls en forma de cercle són potser els més antics de la coreografia popular, amb uns tres mil anys. Del protagonisme femení en la dansa podem deduir una estructura matriarcal en la societat, també remotíssima en el temps.
Les diferents cultures que han passat per la nostra terra han anat afegint la seua aportació, respectant d’alguna manera, el que ja existia: culte als astres, a la lluna, a l’aigua, cristianització d’aquests ritus, etc. Fins i tot el fenomen del turisme, l’última invasió, encara incruenta, sobtada i desbordant, ha influït en les cançons noves, compostes per autors vells. La influència àrab és més patent en la música (percussions argelines) i en la cançó que en les danses. La cançó té un marcat caràcter; les paraules són pronunciades a mitges, només intel·ligibles per a una oïda autòctona que hi estigui acostumada. Les paraules s’han d’endevinar, es tallen síl·labes perquè encaixin en una melodia quasi monocorde.
La influència cristiana és potser la més forta perquè és la més recent. L’any 1235 els catalans sota el regnat de Jaume I conqueriren l’illa als àrabs. La seua influència la trobam en joies, en els vestits dels homes, en la llengua que parlam, etc. Malgrat la cristianització dels balls i la inclusió de la música en la litúrgia, es pot reconèixer fàcilment el seu caràcter profà. 
La manera d’efectuar aquests balls varia d’un poble a un altre. La idea d’insularitat sembla haver-se estès no només a tot el que és exterior a l’illa, sinó a gairebé tot el que excedeixi els límits de la parròquia.

Podem destacar els balls següents: 
SA CURTA 
Es tracta d’un ball de curta durada; els passos i el ritme són els adequats per a la gent de més edat. Generalment la gent major, el propietari del pou amb l’hereva de la casa o els sogres dels nuvis –segons l’ocasió- començaven la festa amb aquesta dansa, donant permís als altres per continuar.

SA LLARGA
El ball oposat a sa curta. Els joves mostren la seua força amb un ritme molt més ràpid. En gairebé totes les danses (excepte en una), el ballador escull la seua parella amb un colp de castanyola. Aquest gest, un poc rude per convidar una dona és disculpat al final del ball quan l’home s’agenolla davant d’ella. La dona li correspon amb una petita reverència.

SA FILERA
Balla un home amb tres dones en filera. Pareix un ball de boda en el qual la núvia és acompanyada per dues amigues o dames. El ritme és el mateix que en sa llarga.

SES DOS BALLADORES
Una altra variant de sa llarga. Es pot veure com un ball d’inspiració masclista, com la majoria, on un home festeja dues dones indistintament sense decidir-se per cap i al final s’agenolla entre elles. En alguns pobles de l’illa aquest ball rep un altre nom.

ES CANVI DE PARELLA
També variant de sa llarga, en aquest ball dos homes escullen la posició adequada que els permet canviar de parella sense rompre els cercles simètrics de les dones.

SES NOU RODADES
És potser la dansa més polida i important del nostre repertori. Amb ella culminen les festes i es tracta d’una cerimònia nupcial. Els nous esposos descriuen una sèrie de cercles; se separen i es troben al centre, unint els colzes. A partir de la sisena volta, la dona mostra els anells (vint-i-quatre en total), regal del nuvi. En aquest ocasió l’home no usarà la seua castanyola per convidar la seua parella, sortiran els dos al mateix temps. 
ELS INSTRUMENTS 
La base rítmica de la nostra música és la percussió i el vent. Sorprèn un poc que en una illa tan mediterrània no s’incloguin instruments de vent en la seua música. El tambor, la flauta, l’espasí (peça metàl·lica en forma d’espasa) i les castanyoles, acompanyen els nostres balls i les nostres festes.

EL TAMBOR
És un tronc de figuera buidat amb foc. Les parets exteriors estan adornades amb llavorats o pintures, predominant, en aquest cas, els colors verd i vermell. Els motius són vegetals o geomètrics. La pell és de conill.

LA FLAUTA
És una branca de baladre buidada. Únicament amb tres forats, també va treballada amb forma de vegetals i geometries. És un instrument que requereix més habilitat. Els compositors, no obstant, no tenen coneixements convencionals de solfeig o d’altres disciplines.

L’ESPASÍ
Es tracta d’una peça de metall, de forma allargada. Aporta a la música l’estridència del metall.

LES CASTANYOLES 
Possiblement sigui l’instrument més peculiar, per la seua mida i pel seu so. Confeccionades amb l’arrel del ginebre, es llavoren a ganivet amb formes vegetals o geomètriques. Encara que les castanyoles siguin una peça molt estesa en l’àmbit mediterrani, les que usam nosaltres són les més voluminoses que es coneixen. El seu so s’assembla al dels cascs d’un cavall.

LA XEREMIA
Un altre instrument de vent. L’utilitzaven sobretot els pastors. Es confecciona amb dos canonets de canya jove, amb una llengüeta vibratòria. Al British Musuem de Londres es pot observar una peça idèntica a la xeremia, es tracta del “maid” egipci.
A més d’acompanyar els nostres balls, alguns d’aquests instruments es poden escoltar en celebracions religioses i altres festes solemnes. “Ses caramelles” és la cançó de la nit de Nadal. “Sa pujoleta” i “Sa calera” són cançons ja clàssiques de gran popularitat entre els eivissencs.

ELS VESTITS 
Tots els qui es dediquen al ball estan orgullosos dels seus vestit. L’originalitat i autenticitat d’alguns d’ells obliga a posar-se a sobre algunes peces de més de tres-cents anys d’antiguitat. Dones i homes experts les arreglen i confeccionen els nous vestit seguint exactament els dissenys i les textures.
Als diferents pobles de l’illa, igual com varia la forma d’execució de les danses, també hi ha petites variacions en els vestits. Podem distingir tres tipus de vestit, tant per als homes com per a les dones, segons la seua funció i antiguitat.

LA GONELLA
Per a les dones és el vestit més antic, probablement data del segle XVIII. És de llana tenyida i es compon d’una falda (saya), un gipó (jubón) de llana tenyida, amb mànigues de setí brodades, amb embotonada de plata i cintes de colors; davantal, mantó daurat i “cambuix” (cumbaix?), mocador de puntilla que s’ajusta a la coa. Se sol portar un capell de feltre negre d’ala ampla.
Les joies d’aquest vestit són de plata i corall vermell. L’or tan usat posteriorment, escassejava en aquell temps. Aquestes joies se cenyien al cos amb cintes de colors brodades. El nombre de cintes indicava el nombre de pretendents que tenia l’al·lota. Les dones eivissenques eren festejades per diversos homes a la vegada i en un mateix dia. Eren elles les que teòricament triaven els ses futurs marits.

EL VESTIT BLANC
És el vestit de la núvia, de color blanc lluminós. Consta de les mateixes peces que la “gonella” (“rifacos”, gipó, davantal, mantó i mocador) però amb algunes particularitats: no porta mai capell; la núvia es col·locava “rifacos” fins que la seua amplada no li permetia passar per la porta de la seua habitació; les prendes són d’or i generalment eren el dot amb què la família d’ella contribuïa al casament; la creu, “la joia”, penjada amb divuit palms de cordó d’or (“cordoncillo”) en 6 o 7 voltes sobre el pit i dos o tres collarets; les mànigues van cordades amb 12 botons d’or. Els anells poden presentar diverses formes: segell de la família, el cor i la clau de la casa, etc. Aquests eren regals del nuvi, vint-i-quatre en total.

VESTIT DE FEINA
Encara es pot veure, als pobles apartats, dones majors que usen aquest vestit normalment. El dia de festa del poble s’adornen amb les seues joies o els seus millors vestits i surten a l’església, seguint una llarga tradició.
Es compon de les mateixes peces, essencialment, però el davantal és llarg, encara que si es porten prendes és curt. Es pot acompanyar amb capell ampla de pita (capell de floc) i amb mocador groc, però mai en combinació amb les prendes. 
Per als homes també presentam tres tipus de vestit . El que recollim com a més antic sembla que prové d’un uniforme militar i el podem situar juntament amb la gonella. Predomina el negre sobre el blanc. S’usava amb un capell d’ala ampla, negre, semblant al de les dones. Al coll es porta un gran rosari amb grans de plata i eben. El següent és possiblement el més popular. Per a les festes d’estiu, d’un blanc lluminós, amb la camisa molt brodada, faixa de colors vius i jupetí amb embotonada de plata: 14 o 24 botons, segons la riquesa de l’home. Per últim, el més modern, desaparegut fa poquíssims anys, era usat pels majors. S’hi han suprimit tots els objectes d’ostentació: no porta embotonada ni adorns. Consta d’una camisola tancada només pel coll, que cobreix la camisa. És de color fosc i es porta amb un mocador de seda, groc generalment. S’acompanya amb un capell de feltre negre. Hi ha una curiosa simbologia segons la qual, en aixecar alguna de les parts de l’ala, s’indicava la condició de l’home: solter, casat, viudo... 
Amb tots aquest vestits es calçaven unes espardenyes de pita treballades a mà. Els color que més destacaven en els homes són el vermell i el blanc. Les dones posaven molta més fantasia en el colorit de les seues robes. 
Mereixen també menció les joies, “s’emprendada”, conjunt de joies d’or, plata i corall, el valor artístic i històric del qual és més elevat que l’econòmic.
I no podríem acabar sense mencionar la importància que tenen el ball, la música i els vestits dins de la nostra cultura i com a part molt rellevant de la nostra identitat. 
Extret del llibre "Ball Pagès", realitzat pel Grup Folklòric de Sant Josep de sa Talaia.

GRUPS 
XACOTERS DE SA TORRE
El grup Xacoters de sa Torre es fundà el 9 de desembre de 1995. Es batià amb el nom de Xacoters perquè inclou tot el que inclou la paraula xacota: música, balls, cançó de porfedi, cançó glosada, xeremies i caramelles, en totes les seues modalitats. La majoria dels seus integrants pertanyien a la ja desapareguda Colla de Santa Maria. El sobrenom de sa Torre es refereix a la relació de veïnatge que els uneix amb aquest monument històric. Han participat en nombrosos actes populars dins de l’illa d’Eivissa, han fet també algunes actuacions dins i fora de la península, i han enregistrat diversos discs de música i cançons populars. 
Adreça: Sa Tanqueta, polígon 23, número 19, Puig d’en Valls, Eivissa, Balears. CP 07819. Tel. +34 971 19 03 00

GRUP DE BALL PAGÈS ES BROLL
El Grup de Ball Pagès Es Broll compta amb uns setanta components, cinc d’ells música, la qual cosa els situa com a un dels grups de ball pagès més nombrós de les Pitiüses. El grup celebrà en maig de 2002 el seu 20è aniversari i va realitzar una exposició commemorativa, en la qual se celebraven 20 anys intensos carregats d’històries i anècdotes, de balls i de la nostra música tradicional. Adreça: C/ d’Isidor Macabich, 23. 07840 - Santa Eulària des Riu. Tel. +34 971 33 08 18

GRUP DE BALLS TRADICIONALS DE SANTA GERTRUDIS
Adreça: Apartat de correus 299. Santa Gertrudis. Tel. +34 971 19 74 07 - 971 19 72 14

CARAMELLERS DE SANTA GERTRUDIS
Adreça: Apartat de correus 299. Santa Gertrudis. Tel. +34 971 19 74 07 - 971 19 72 14

SA COLLA DE L"HORTA
Sa Colla de l´Horta va néixer l’any 1978 amb la finalitat de recuperar balls, instruments, indumentàries i tradicions pròpies d’Eivissa. El seu fundador, i des d’aleshores president de l’associació, és Vicent Escandell (Vicent d’en Jordi).
Ha col·laborat en la setmana d’Eivissa a Nova York (1982), en el Festival Europalia de Brussel·les (1975), en la festa d’aniversari de la casa Hetzel a Alemanya (1991), en la inauguració de la Casa d’Eivissa i Formentera a Barcelona (1992), en l’Expo de Sevilla (1992), en el Xacobeo 93 i en nombrosos festivals.
Com a grup ha participat en el Festival Internacional de Montrejeau a França (1993), en el XVIII Festival Ciudad de Burgos (1995), en la Trobada de Dansas Rituals de la Corona d’Aragó a Alacant (1997). en el Festival de Danses de Castelló (19988), en la III Mostra de Folklore “A Fonsagrada 2000” a Lugo (2000) i en el Festival Milagre de Urqueire de Portugal (2001).
Any rere any ve realitzant activitats per ensenyar i perfeccionar els seus membres en les danses i en les manifestacions musicals pròpies d’Eivissa. A més, des de 1996, organitza diferents tallers artesanals encaminats a la confecció i elaboració d’objectes artesanals relacionats amb el folklore i la cultura del camp.
Com a conseqüència dels tallers organitzats, i després de constatar la necessitat de la seua continuïtat, Sa Colla de l’Horta es plantejà la necessitat de recopilar les experiències en diverses publicacions, també subvencionades per l’Ajuntament de Santa Eulària, i col·labora en el Festival Folklòric d’Eivissa i Formentera. És membre fundador de la Federació de Ball i Cultura Popular d’Eivissa i Formentera que existeix des de 1998. Va rebre el premi Savina, atorgat pel grup ecologista GEN, el novembre de l’any 2001. Recentment ha celebrat el XXVè aniversari de la seua fundació. 
Domicilio: Edifici Polivalent de Jesús O7819 Jesús. Telèfons de contacte: President: Vicente Ramón, 971312327. Secretària: Edu Sánchez, 971313886.

SA COLLA JUVENIL DE PUIG D´EN VALLS
Fundada el 1985 per iniciativa del capellà Vicent Colomar (Vicent des Pins). Ha estat sempre dirigida pel folklorista Xicu Bufí. Participa en totes les festes del poble, col·labora en els actes culturals del Club de la Tercera Edat i en actes del municipi. Poden confeccionar-se els seus propis instruments i els vestits. Va ser planter de la Colla de Santa Maria, i ho és encara dels Xacoters de sa Torre. Disposa també de balladors, cantadors i glosadors. Imparteix també classes convingudes de ball, música i cançó tradicional. Telèfon: +34 971 31 32 91

GRUP FOLKLORIC DE SANT CARLES DE PERALTA
Tel.: 0034) 971 33 24 05

Utilizamos cookies propias y de terceros para prestar nuestros servicios y analizar la actividad de la web con la finalidad de mejorar su contenido. Si continúa navegando sin modificar la configuración de su navegador, consideramos que acepta su uso. Más información en nuestra Política de cookies. Política de cookies