PUIG DE MISSA
Declarat a començament del segle XX “paratge pintoresc”. Aquest tipus de protecció ha impedit la degradació de l’arquitectura i el paisatge d’aquest puig, origen de l’actual vila de Santa Eulària des Riu. L’església, construïda en el segle XVI com una peça més del sistema de defensa i vigilància de l’illa va servir, en el segle següent, com a referent per a la construcció de les primeres cases agrupades de la zona, una de les quals s’usa actualment com a seu del Museu Etnològic d’Eivissa i Formentera. La mostra fixa d’aquest museu, molt representativa de la cultura d’altres temps, juntament amb les exposicions periòdiques, fan la seua visita molt recomanable. Període: segle XVI.
ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE JESÚS
Aixecada pels franciscans a finals del segle XV. Encara que actualment es pot considerar com a integrada dins del nucli urbà de Jesús, en els seus orígens va servir per al culte de la gent de mar resident fora de les muralles de la ciutat d’Eivissa. Guarda el retaule al·lusiu a la nativitat de la Mare de Déu, obra d’Osona, joia de l’anomenat estil internacional de transició entre la pintura gòtica i renaixentista. Període: finals del segle XV.
ESGLÉSIA DE SANTA GERTRUDIS DE FRUITERA
Acabada l’any 1797, té la particularitat de comptar amb el campanar (1899) més gros de totes les esglésies de l’illa. La façana actual delata uns afegits molt posteriors al temple original, probablement fets cap a l’any 1890. El presbiteri conserva el retaule original de fusta amb una imatge moderna de Santa Gertrudis. Període: finals del segle XVIII.
ESGLÉSIA DE SANT CARLES
Construïda a finals del segle XVIII, té un dels porxos compostos de fileres de columnes més destacats de tota la pagesia de l’illa. El lloc on s’aixeca el temple destaca per la riquesa del seu paisatge (molt alabat per l’Arxiduc Lluís Salvador), modificat per la intensa urbanització actual. A l’interior es conserva un confessionari d’estil antic, probablement del segle XIX. Període: segle XVIII.
AQÜEDUCTE DE S´ARGAMASSA
Molt a prop de la cala de s’Argamassa, paral·lel a l’edificació d’un hotel amb el mateix nom, es troba aquest mur de pedra amb una canalització a la part superior per al transport de l’aigua. Els experts aventuren una explicació possible per a aquest aqüeducte de 425 metres de llarg: devia formar part d’unes instal·lacions industrials per a salar peix (segles I i II d.C.). La “vila” encara pendent d’excavar podria ser una part dels magatzems on fabricaven el “garum”, conserva molt apreciada pels navegants de l’antiguitat al Mediterrani. A uns metres del mar encara es poden observar la continuació de la canal que sobresurt de colp a una roca convertida avui dia en escull. Període: romà segle I.
Ajuntament 
El municipi 
