L´Ajuntament de Santa Eulària té el costum d´incloure en els programes de festes reportatges de contingut cultural, relacionats sobretot amb el patrimoni tradicional de la nostra terra.
Aquests programes són fascicles col·leccionables que ofereixen un petit itinerari per la nostra història.
Enguany, per a les festes de maig, us presentam una introducció a la indumentària masculina tradicional amb la col·laboració d´alguns integrants del grup de ball pagès Es Broll.
La indumentària d´home ha evolucionat al llarg de la història configurant, a partir de la tradició cultural de l´illa, una estètica pròpia.
De la indumentària que ha arribat fins als nostres dies podem definir tres models amb diferent combinacions possibles.
Aquest és el vestit més antic, que es portava els dies de festa i a l´hivern.
CALÇONS
Calçons de burell negre, amples i molt tavellats a la part superior i que es van estretint fins arribar al turmell.
CAMIA
Amb els calçons es porta camia de drap o cotó blanc,
amb coll alt adornat amb brodats del mateix color, al igual que la tavellada pitrera; la bocamànega sol anar girada.
JUPETÍ O JUSTET
El jupetí o justet s´adorna amb botonada penjant de plata.
Es complementa el conjunt amb jaqueta curta de llana negra, mocador estret de seda al coll i faixa vermella o negra, en la qual solien amagar un ganivet o catxorillo, barret de color grana i girada negra, a vegades negre amb girada grana, que podia ser substituït per un capell de copa.
Les espardenyes són de pitra amb la punta oberta.
LA TOCA
És una peça de tela de llana que cenyeix la cintura.
EL JUPETÍ
Als dos costats de davant du generalment dos fileres de botons de plata poc separats uns dels altres.
A la part del darrere porta unes travilles amb uns ullets, pels qual, creuant-se, passa un cordonet que serveix per ajustar-lo al cos.
EL JAQUETÓ
És una jaqueta curta. Les mànegues es porten molt ajustades fins arribar al puny i porten un obertura per
poder-se passar còmodament i després corda amb uns botons de pic de martell. Té una butxaqueta a cada costat.
LA XALINA
És com una corbata estreteta de color negre que acaba de vestir l´home. Ajuda a subjectar el coll de la camisa i en comptes d´un nu, al davant s´hi fa un llacet. La roba de la xalina pot ser de seda o llaneta.
ABRIGALL
Peça de roba rectangular de burell ratllada amb blanc i negre que posada dalt de l’espatla servia per abrigar-se.
Els homes també portaven rosaris penjats, de corall i plata o d’atzabeja i plata.
Amb la mudada d’estiu els calçons de burell se substitueixen per uns de drap.
CALÇONS DE DRAP
Els calçons de drap no porten bastetes sinó que van ruats. Aquestos calçons agafen a la part de dalt una forma arrodonida i van estretint-se fins arribar al turmell. Són coneguts també amb el nom de punxa perquè corden amb una punxa d´os o llautó.
Amb aquesta mudada es podia substituir el barret vermell amb girada negre per un capell de palma de margalló semblant al capell de flocs que porten les dones amb el cul i la ventalla més grossos i al igual que els altres van blanquejats.
Es porten espardenyes de pitra amb sola d’espart o bé es poden utilitzar espardenyes amb coberta de lona que corden amb cordons o amb vetes.
Es porten espardenyes de pitra amb sola d’espart o bé es poden utilitzar espardenyes amb coberta de lona que corden amb cordons o amb vetes. En aquest cas tenim unes espardenyes de vetes cordades al turmell.
XEREMIA
És un instrument de canya de doble llengüeta d’origen púnic. Pot tenir 5 o 6 forats dobles i generalment va decorada amb crems.
ALTRES COMPLEMENTS
Els homes també portaven botons, rosaris penjats del coll, de corall i plata o d’atzabeja i plata i també portaven alguna arma.
BOTONS
Se’n poden trobar de diferents tipus (botó pla, botó de filigrana i de pic de martell).
1. Botó de pic de martell
(En porta el jaquet negre de la mudada més antiga). Botó de plata, buit, de base circular sobre la qual s´aixeca un políedre irregular.
Al centre de la base circular hi ha una anella de subjecció.
Sobre el cercle s´axeica un prisma recte de 9 cares irregulars i sobre el qual intenta coincidir la base d´una piràmide de cinc cares, molt aplanada.
2. Botó de filigrana
El botó exclusivament masculí és el de filigrana. És bàsicament decoratiu. És una peça pràcticament esfèrica que presenta l´aspecte de dos flors convexes contraposades, unides pels extrems dels seus pètals i confeccionada amb la unió de dos casquets esfèrics d´uns 2 cms de diàmetre. Cada casquet està format per 6 pètals decorats interiorment amb cercles en espiral.
3. Botó pla
És pràcticament circular, de 1,5 cms de diàmetre. Serveix per cordar el jupetí i el jaquet. Decorat per estampació, presenta un petit grànul al seu centre i setze radis lleugerament realçats i uniformement repartits. La meitat d´ells presenten a la vegada un grànul menor que el central rematant els extrems.
ARMES
Els homes solien portar alguna arma que podia ser de tall com les cutxilles, que són ganivets amb una ampla fulla brodada i amb mànec de fusta forrat de llautó, o de foc com un catxorrillo que és una pistola petita que es carregava per la boca o una fluixa que és una pistola que es carrega per la culata.
SAIO
És un abric de burell de color marró amb caputxa i mànegues llarges.
CAMIA DE DRAP
Va oberta de davant i porta una portilla que du uns brodats, al costat d´aquests unes bastetes molt juntes que arriben tan sols fins al pit. Al puny porten algunes una puntilla i d´altres unes bastetes. Els botons, tant al punys com al davant, són de nacre i no es veuen.
La camia de drap porta també el coll alt. La portilla, que pot ser opcional, porta una peça rectangular brodada amb dibuixos semblants
als del coll.
TAMBÓ I FLAÜTA
El tambó és l´instrument que acompanya les ballades sonades i la cançó.
Està fet d´una soca buida de pi d´uns 20 cm de diàmetre i alçada i els taps estan fets amb pell de bestiar i van decorats amb pintures amb motius vegetals o geomètrics.
La flaüta dona la melodia a la música i està feta a partir d´una rama de baladre buidada amb foc. Té tres forats i va decorada amb gravats geomètrics.
LA XAMARRETA
La mudada més actual és la xamarreta, generalment de sarja d’estam.
Normalment era negre encara que n’hi havia de color gris, blau o amb alguna ratlleta.
Va ser un dels darrers vestits que portaven els homes de camp.
RELLOTGE DE MÀ
Aquesta mudada porta un element d’època característic que és el rellotge de mà de plata.
EL JUSTET
no portava botons de plata, però sí butxaquetes, com els actuals. La toca era com la que ja hem descrit.
LA XAMARRETA o camisola és com una camia grossa, amb una peça a la part de darrere del coll que va d´espatla a espatla. L´esquena va ruada amb unes tavelletes. Du un o dos botons per davall del coll i a la part de dins una butxaca que està tallada verticalment.
Els calçons són molt semblant als actuals.
El coll s’adornava amb un gros llaç, un mocador
o una xalina. .
S’ hi portava espardenyes de pitra o de lona, indistintament.
CAPELLS
S´hi portava capell negre de feltre d´ala ample, o estreta més darrerament.
LA GALLETETA
És un capell blanc d’ala curta importat a Eivissa a principis
del segle XX.
CASTANYOLES
Instrument de fusta de ginebre d’uns 15 cm de llarg, 11 cm d’ample i 4 cm de gruix.
Generalment es troben brodades amb dibuixos geomètrics a la part exterior.
Van agafades a la mà amb vetes.
Ajuntament 
El municipi 
